Psicoteràpia Breu Caracteroanalítica (PBC)

La Psicoteràpia Breu Caracteroanalítica (PBC) és un tipus de psicoteràpia focal creada per X. Serrano dins del marc del treball clínic i les troballes observades en processos de psicoteràpia profunda: Vegetoterapia (VC), fruit de molts anys d'experiència, com a resultat del contacte amb pacients en la pràctica psicoterapèutica. La PBC, a diferència d'altres enfocaments té una durada i uns objectius limitats; no obstant això, és una proposta que combina aspectes corporals i psicològics en un mateix “setting” o enquadrament.

A diferència d'altres teràpies que s'enfoquen més en aspectes mentals o la descàrrega corporal, la PBC planteja una conjunció que no trenca la dualitat psique-soma. Recordem que  per a la teràpia reichiana, el cos i la ment són dos ents que no es divideixen ni s'entenen per separat. De fet, si ens detenim a reflexionar sobre aquest plantejament, veurem quan profun pot ser ja que en certa forma es proposa una integració inicial dels components afectius i corporals. Com és sapigut, la nostra societat promou cada cop més la dissociació, generant estructures de caràcter i patologies que es tradueixen en una gran desconexió entre el que sentim i el que pensem.

En la PBC es planteja d'entrada un Diagnòstic Inicial Diferencial i Estructural (DIDE) a partir del qual es treballa amb els “trets de caràcter” del pacient, fent la teràpia molt més profunda a pesar de la seva curta durada. Remarcar que en molts casos la teràpia breu s'ajusta al ritme i les necessitats del propi procés del pacient. Malgrat ser molt més curta que la Vegetoterapia dóna resultats molt positius que s'observen en els processos. Això genera una millor i major qualitat de vida del pacient, una millora en la simptomatologia que l'afligeix, i una disminució important en la seva experiència de patiment o dolor emocional que l'ha motivat a demanar ajuda.

En el encuadrament breu es treballa amb “actings” corporals, que són moviments neuromusculars que conecten amb el bagatge històric emocional i corporal de la persona, fent que sigui el propi pacient el que desxifri les seves “trampes caracterials”, generant una major conciència sobre el perquè s'actua d'una forma i no d'una altra. Un dels objectius que promou la psicoteràpia breu és que hi hagi una major comprensió del perquè? del patiment i que això doni lloc a noves formes de viure la realitat, des de la consciència i el benestar físic i emocional.

Es pot portar a terme una psicoteràpia breu també com a “intervenció en crisi” i en el seguiment de “problemàtiques de parella”.

 PBC aplicada als conflictes de parella

La teràpia breu caracteroanalítica també es pot aplicar als conflictes de parella. La parella és un sistema en sí mateix que té una dinàmica pròpia i també una estructura. Quan els conflictes són difícils de resoldre per sí mateixos, la parella pot buscar orientació i ajuda per resoldre situacions de crisi, i també per enriquir el sistema que ja s'ha format.

Entre les possibles intervencions en els sistemes de parella tenim:

  • Intervenció en casos de crisi
  • Assistència clínica

  • Dificultats de comunicació

  • Assistència preventiva en la parella

  • Separació

  • Mediació i resolució de conflictes

  • Acompanyament a parelles que s'han separat i busquen crear punts d'acord per a la criança dels fills